La serra de Collserola va integrar-se en la planificació metropolitana de Barcelona amb el planejament de l’any 1976, però la relació dels barcelonins amb la muntanya sempre ha existit. El pantà de Vallvidrera, per exemple, era una zona de contacte amb la natura dels habitants de Sarrià, i tant era així que es va aprofitar el traçat de la mina Grott (que alimentava el pantà) per fer-hi un carrilet que el connectava amb el barri.

El pantà està format per una presa situada a la capçalera de la riera de Vallvidrera (la més important de la serra de Collserola, que recull l’aigua d’un territori aproximat de 135 ha). Es tracta d’una presa construïda amb obra de fàbrica, considerada una obra mestra de l’enginyeria hidràulica del segle XIX. Té unes dimensions de 50 m de base, 15 m d’alçada i 3 m d’amplada, i pot embassar 18.000 m³ en una làmina de 7.780 m². A la base del dic hi ha una galeria d’inspecció (on desemboca l’antiga mina Grott).

A partir dels anys seixanta, la zona es va abandonar i no es va reformar fins al 2005.